Comença a ser habitual. Ja no és gens estrany. Com a portaveu d’un partit polític en una ciutat menuda implica que la gent que et coneix et demana explicacions, informació de primera mà. Especialment ara, quan Compromís està marcant la diferència, dins l’ajuntament i com al carrer. Liderant l’oposició, portant a cada veí la nostra lluita. Vas de casa en casa repartir les fulles dels recursos de l’IBI i d’altra gent, eixos que fins avui no sabien qui eres tambè pregunta. Venen al despatx. I ara que? Com vos ho fareu? Qui sereu? Que proposeu?
No m’agrada la política generalista, pareix feta en un laboratori, plena de tòpics i apriorismes, sense dimensió pràctica. Tampoc m’agraden les polítiques de queixa reiterada, de denúncia estèril, del NO feta bandera, de negativitat antropològica. Un municipi és molt més que una suma de veïns i veïnes que es queixen. S’ha de proposar coses, parlar amb la gent, reforçar allò positiu, analitzar i resoldre les coses negatives. Amb humilitat, diligència, audàcia i molta constància.
Hi ha gent, com Domingo Ferrando, que gaudeix amb el contacte de la gent. Visitar les cases amb ell és una de les activitats més enriquidores per a algú que està aprenent a treballar realment pel seu poble. Coneixes gent que no havies vist abans, parles amb persones a les quals ningú fa mai cas i que emocionades t’expliquen com volen que siga el seu entorn. Maleint, insultant inclús, als governants que tenim, admitint que ells mateixos han estat part dels responsables d’haver-los elegit. D’altres no són tan positius. Que hem de fer?
Aleshores penses que, realment, pots canviar les coses. Que res deu ser impossible. I que hi ha molta gent esperant que articulem una resposta democràtica al desgavell que vivim. I penses en Compromís per Benicàssim. La gent que tenim, la gent nova que s’està arrimant i participant. Quin i com ha de ser el paper de Compromís.
Quines haurien de ser les nostres propostes? Primerament definir qui som en realitat i actuar en conseqüència. Com a nacionalistes, territori i identitat; com a partit d’esquerres, compromís social, igualtat i esperit democràtic; com a ecologistes, sostenibilitat i respecte pel medi ambient. D’aquestes premisses deuria néixer la nostra proposta electoral.
1. Un Benicàssim digne i fidel amb les seues arrels. No podem renunciar a ser valencians, a tindre una cultura, llengua i costum pròpia. Com a ciutat turística cal remarcar i potenciar aquest fet per tal de diferenciar el nostre producte dels altres competidors. Sense préstecs, estimant, cuidant i potenciant el nostre patrimoni. Nosaltres no som una coalició regionalista, som nacionalistes. Volem construir un país millor, més solidari des de la nostra identitat, que millore i participe en e totes les institucions , ja siguen autonòmiques com estatals.
2. Necessitat de crear un model turístic singular. Ja prou del desgavell de les darreres dècades, Benicàssim demana a crits un model turístic programat, més inversió, més places hoteleres, però sense destruir l’equilibri mediambiental i l’estructura econòmica tradicional de la ciutat, basada en el petit empresari. No a la política de la massificació i el formigó que ha destruït la singularitat de tants municipis veïns arreu del País Valencià. Cal una nova política energètica, valenta i innovadora, que aposte per les energies renovables i que s’adeqüe a les necessitats turístiques i humanes del municipi. Cal treballar en aquest sentit.
3. Cal recuperar el diàleg polític i la confiança en les institucions. Quan finalitze l’actual legislatura del PP-ARB podrem tancar l’etapa més fosca dins l’ajuntament de Benicàssim. Amb un govern imputat en diversos casos de malversació, que ha actuat des de la supèrbia institucional, l’opacitat, la incompetència més absoluta, i que, a sobre, ha significat un retrocés evident de la competitivitat turística de Benicàssim com a producte, dificultant en sobre mesura la realització de nous projectes empresarials autòctons i donant preferència a grups externs al municipi en l’adjudicació de contractes, obres i serveis. L’ajuntament no pot ser un enemic per al petit empresari local com ho ha estat aquesta legislatura.
Tampoc ha ajudat massa el principal partit de l’oposició, el PSOE, amb la seua inacció i desídia davant els problemes reals del municipi. Més centrats en la imatge de cara a la premsa que en construir alternatives reals. En total 14 regidors entre uns i d’altres, no mai tants havien fet tan poc pel municipi.
4. Necessitem fomentar l’associacionisme i fer-lo partícep de la vida política i social del municipi. Associacions de qualsevol àmbit: social, laboral, d’oci, de joventut, culturals, deportives, veïnals… deuen poder tindre veu, ajudar en les decicions de l’ejecutiu municipal, complementar el projecte humà global que és la ciutat de Benicàssim.
5. Hem de presentar gent adequada. En Compromís per Benicàssim tenim gent molt preparada per a liderar un projecte innovador. Que coneguen bé Benicàssim i l’estimen. Conjuguem la veterania i la joventut, la preparació universitària i laboral. No podem ser partíceps de “col·locar” persones ineteressades en l’enriquiment personal, còmplices d’empreses pendents d’adjudicacions fosques, gent que busque de manera egoista favors i honors buits, trasllats administratius o sous indecents. Gent honrada i preparada, homes i dones veïns de Benicàssim.
Continuarem proposant, participant, lluitant pel nostre municipi. Bona mostra és la campanya en contra del IBI i el “castastrazo”, arribant a totes les cases de Benicàssim i que ha significat un record de participació i mobilització que s’incrementa cada dia. La feina feta per Domingo Ferrando i Joan Bonet ha estat excel·lent, i cal continuar en aquesta línia. Els que hem treballat al seu costat n’estem orgullosos. Ara cal continuar en el mateix camí.
Pau Ferrando
Secretari Local
http://paucompromis.blogspot.com.es