EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’habitatge, fonament de la dignitat humana, és un dret universal reconegut per la legislació internacional i també per la legislació espanyola. De fet, l’article 47 de la Constitució espanyola diu literalment que «todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada y atribuye a los poderes públicos la obligación de promover las condiciones necesarias y establecer las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho».
No obstant això, actualment el preu de l’habitatge s’ha convertit en un obstacle insalvable per a la consecució d’este dret fonamental, especialment per a la joventut i les persones amb rendes baixes. En este context, l’alta escalada dels preus dels lloguers al nostre municipi s’erigeix en una barrera infranquejable per a la independització i el benestar dels joves. Preus de lloguer totalment inassequibles, degut en part a la massificació turística, a la temporalitat dels contractes de lloguer i a no haver construït cap habitatge públic durant més de 12 anys.
Cal comprendre que la independència residencial constitueix un pas crucial en el desenvolupament personal i social dels joves. És una transició cap a l’autonomia i la responsabilitat, que promou la seua integració activa en la societat. No obstant això, l’actual panorama d’habitatge fa que esta transició siga cada vegada més difícil d’assolir. Els elevats preus dels lloguers han convertit la cerca d’un habitatge en una tasca titànica per a molts joves, que es veuen abocats a continuar vivint amb els seus pares o a optar per alternatives poc satisfactòries, com la col·locació en pisos compartits o l’habitatge en condicions precàries.
A més a més, aquesta situació no només afecta la independència individual dels joves, sinó que també té repercussions negatives en la seua qualitat de vida i benestar. L’habitatge insegur o inadequat pot tenir un impacte significatiu en la salut física i emocional dels joves, així com en el seu desenvolupament personal i professional. A més, la inseguretat residencial pot contribuir a l’augment de l’angoixa i l’estrés, minant la seua capacitat per afrontar altres reptes de la vida quotidiana.
És notori que l’índex de construcció d’habitatge públic en l’entorn de l’Estat espanyol és dels més baixos de tota la Unió Europea, posicionat en el lloc díhuit del rànquing. En concret, el percentatge de construcció d’habitatge públic respecte del total de les construccions és del 2,5%. Una xifra molt allunyada del pla desenvolupat a països veïns com França on aquest índex arriba al 16,8%.
La problemàtica actual de l’habitatge no només se soluciona construint nous habitatges, sinó també posant topalls als preus dels lloguers. Una ferramenta que va aprovar el govern central amb la Llei 12/2023 del Dret a l’Habitatge i que ens permetria declarar com a zona tensada el nostre municipi, i d’aquesta manera, poder controlar els preus dels lloguers.
Una altra de les ferramentes que tenim com a administració pública és la de poder adquirir immobles i sòls que depenen de la SAREB, coneguda com el “banc dolent” i que fou creada el 2012 com una resposta a la crisi financera a l’Estat espanyol. Esta entitat amb participació pública s’ha dedicat a adquirir actius problemàtics, principalment immobles, de les entitats financeres rescatades durant la crisi. La seua missió és gestionar aquests actius de manera eficient per a la seua posterior venda o liquidació i contribuir, així, a la reestructuració del sistema bancari i al sanejament de l’economia espanyola. Concretament al nostre municipi, aquest “banc dolent” té en propietat 10 habitatges i 48 unitats de sòl que la Generalitat podria sumar al parc públic, tant per a habitatge públic com per a construir-ne de nou.
La resposta a la problemàtica de l’habitatge es pot detindre amb la utilització d’una altra ferramenta com el Decret Llei 6/2020, de 5 de juny, de Tanteig i Retracte, aprovat pel Govern del Botànic, que ha resultat molt efectiu per a la compra d’habitatges que se sumen al parc públic. La Generalitat va adquirir 818 habitatges fins a març de 2023 a través d’aquest mecanisme.
Davant d’aquest panorama, és imperatiu que les polítiques públiques i les institucions prenguen mesures concretes per abordar aquesta crisi d’habitatge i garantir el dret a un habitatge digne per a tota la població, especialment per a la joventut i les rendes baixes. Això inclou la implementació de polítiques d’habitatge assequible, la promoció de la construcció de nous habitatges socials i de protecció oficial, així com la regulació del mercat del lloguer per evitar pràctiques abusives i garantir la seguretat residencial dels inquilins.
En conclusió, l’alt preu dels lloguers constitueix un obstacle significatiu per a la independització i el benestar de la joventut, per a la vida digna de les famílies treballadores i amb rendes baixes, posant en perill el seu dret fonamental a un habitatge digne. És fonamental que les autoritats i la societat en general reconeguen esta problemàtica i treballen de manera coordinada per garantir que qualsevol ciutadà i ciutadana tinguen l’oportunitat de viure en un entorn segur i adequat, que els permeta assolir el seu potencial i contribuir al desenvolupament de la societat.
És per això que proposem l’adopció dels següents ACORDS:
PRIMER. L’Ajuntament de Benicàssim instarà el Govern de la Generalitat que faça ús de la Llei 12/2023 pel Dret a l’habitatge, de 24 de maig, per a, d’esta manera, declarar el municipi de Benicàssim com a ZONA TENSADA i poder, així, regular el preu de lloguer mitjançant topalls.
SEGON. L’Ajuntament de Benicàssim instarà el Govern de la Generalitat a la incorporació de tots els immobles de la SAREB radicats en Benicàssim i el País Valencià al parc públic de la Generalitat.
TERCER. L’Ajuntament de Benicàssim instarà el Govern de la Generalitat a la incorporació dels sòls que pertanyen a la SAREB radicats en Benicàssim i el País Valencià al parc públic de la Generalitat per a poder desenvolupar en ells la construcció de nous habitatges públics.
QUART. L’Ajuntament de Benicàssim instarà el Govern de la Generalitat que faça ús del Decret Llei 6/2020, de 6 de juny, de Tanteig i Retracte, aprovat per l’anterior Govern del Botànic, per a sumar els habitatges buits al parc públic de la Generalitat.
Benicàssim, a 14 de maig de 2024
Grup Municipal Compromís per Benicàssim
RESULTAT VOTACIÓ= NO APROVADA
PP: EN CONTRA
COMPROMÍS: A FAVOR
PSOE: A FAVOR
Vox: EN CONTRA
VIDEO COMPLET (minut 02:04:28)